Sopar d’aniversari d’un amic, amiga, conegut, coneguda. És el moment d’entregar el regal i veieu que davant vostra i per sota la taula comença a circular la postal que li heu comprat. Bé, que li han comprat, perquè vosaltres ni sabíeu que hi havia postal, només que hi heu hagut de posar 10 euros :D
És la típica postal d’aniversari que firmaran tots els amics… bé tots els presents a la taula. Tot i que la persona aniversariada ja ha vist que la gent està escrivint, la postal continua circulant d’amagatotis per sota la taula només fent acte de presència per ser firmada.
Per més aniversaris que vagis sempre ho veuràs igual, els tius en foten una via!! I les noies… jo proposo que a més de la postal es compri un bloc de post-its. Elles sempre necessiten més espai, tenen tantes coses a dir… Els post-its són la solució i si en necessiten més d’un només és qüestió de posar-hi el número de pàgina per si es desenganxen :P

La postal es va acostant ja ha voltat mitja taula i en breu em tocarà. Segur que tothom hi ha escrit coses la mar d’ocurrents i jo… encara que no la firmi em reconeixerà! Tranquil·litat! No ens estressem… Ara en Miquel li passa la postal a la Júlia (n’ha fotut via en Miki, normal, és un tiu :), la firma ella i em toca a mi! Quins nervis!! Què coi li dic!!!
- Per molt anys, guapa! (Massa típic)
- Felicitats! (Massa curt)
Improvisa artista improvisa!! Que es noti aquesta mitja ampolla de lambrusco que portes dins! Ja ho tinc! Quedaré bé, li farà il·lusió i té la mida justa!

Ara no sé què dir…
Felicitats guapa!