L’escena es produeix a la cuina mentre la mare menja un crostó de pa i em diu:
- El pare, calent està bo.
Haig de reconèixer que ho vaig voler entendre malament perquè en realitat m’estava dient:
-El pa, ara calent està bo.

Diuen que rectificar és de savis. I jo que m’ho crec! Doncs si han de rectificar… senyal que no són tant savis. Ben bé que la deuen haver cagat!

Aquesta frase és genial perquè quan l’has cagat ben cagada, te la treus de la patilla. I en comptes de fer-te quedar com un burro, té la virtut que gira completament la truita a la situació. Ara resulta que ets savi perquè ets capaç de rectificar i els altres encara et veuran com a bona persona i com a savi perquè has admès que rectificar era de savis!! Uuuaauuu!! Com diu aquell de l’APM “Mira si es buena persona!!”.

Tanco els parèntesis que no he obert per fer justícia al títol del post. Això són un grec, un francès una cubana i… un altre que guardo pel final. Ja semblo l’Espinosa fent això de guardar el millor pel final :)
Si us penseu que explicaré un acudit aneu errats. El que vull que noteu és que… els tres són pràctiques sexuals!!! Les exclamacions no són perquè m’hagi escandalitzat, sinó perquè us n’adoneu ;-) Curiós que siguin gentilicis, i curiós que de les tres paraules una sigui femenina. Però és clar! Ara hi caic. Ja hi veig la lògica. Deu ser que quan la pràctica sexual només es pot realitzar amb una dona pel mig, entenent que la dona és al mig perquè hi participa activament i no pas perquè l’home li…  és igual, ja m’heu entès. Doncs això que quan es requereix una dona, per força la paraula utilitzada ha de ser femenina i per això en diem una cubana. Quan no es requereix de la presència de la dona el llenguatge com sempre és sexista i es queda amb la versió masculina del nom i per això tenim el grec en comptes de la grega i el francès en comptes de la francesa.

Però ara ve la nota discordant, aquella que m’he volgut reservar pel final per no matar el post a la segona línia. Què ens han fet els americans?! D’ells n’utilitzem la versió femenina del gentilici però l’hem relegat a una peça de vestir com és l’americana. Té en comú amb la resta de paraules que també escalfa però ben bé no és el mateix, oi?

No sé si coneixeu la terra de Xauxa, però molt em temo que la ONG que us parlaré només es troba a Xauxa. És una ONG que no demanen més que una aportació voluntària de minuts. Us demanen el vostre temps, però de fet no se’l queden, us el canvien.
El que fan és ajudar a tota la gent que té problemes a algun dels sentits. Gràcies a aquesta ONG no existeixen ni els sords, ni els cecs, ni els muts.

El que fan és donar cites a tota la gent que s’ha afiliat a la ONG i hi ha fet una aportació de minuts. Quan et toca, uns dies abans t’arriba un email que diu una cosa així com: Dimarts a les 14:12 et toca seguesa fins a les 14:13. Llavors tornes a tenir cita, aquest cop de sordesa, el dimecres a les 23:59 i serà de tres minuts.

Amb la programació i el repartiment de minuts que fa la ONG el que s’aconsegueix és que no hi hagi ningú que s’hagi de passar tota la vida sense algun sentit. Tothom qui s’hi apunta sap que potser, un dia li tocarà l’estat de mudesa el dia que pitjor li va perquè precisament aquell dia té una reunió. Però gràcies a les donacions voluntàries de minuts, al món no hi ha ningú amb problemes visuals ni de oïda ni gent muda. Ara la gent diu, m’ha agafat rampa als ulls, a l’orella o rampa a la gola. I tothom ja sap que vol dir que aquell dia tenia cita amb la ONG i com tota rampa al cap de pocs minuts, passarà.
Reconforta molt saber que ajudes a fer un món més just. Ja que ningú ha pogut triar com volia ser, els que han estat més afortunats tenen la oportunitat de compartir allò que tot i no triar, la sort els va otorgar el dia que van néixer.

La Sílvia m’ha fet arribar un mail que portava per títol, curiositats lingüistiques. I l’he trobat tant curiós que he decidit compartir-lo.

Ells diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’ allà on nosaltres diem: ‘gat vell’ i ‘gata maula’.

La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo’, allà, i un femení, ‘la grossa’, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen’ i nosaltres que sigui ‘Mare (de Déu)’

Ells paguen impuestos, que ve d”imponer”, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns “sinvergüenzas’, mentre que els corresponents catalans són, només, uns ‘poca-vergonyes’.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera’ quan nosaltres toquem ‘ferro’.

Allà celebren cada any les ‘Navidades’ mentre que aquí amb un sol ‘Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un ‘bon dia’ i una ‘bona nit’ cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días i ‘buenas noches’ diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen ‘morenos’ i nosaltres ‘rossos’, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment ‘almeja’ i aquí ‘figa’, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells ‘hablan’ -i fan!- aquí ‘enraonem’, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú ‘adiestran’ i aquí ‘ensinistrem’. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la ‘destra’ (dreta) i els altres sobre la sinistra’ (esquerra)….

Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista. A reveure.

Com a bon català que sóc o com a mínim això em considero, trobo que un tema que havia de tractar era el “cagar”. Sí sí tots aquests temes ens fan molta gràcia a Catalunya. Encara recordo la Mercedes Milà a l’entrevista de l’Alber Om (crec) explicant que qui no ha cagat al mar no sap el que es perd! Ho sento però això a dia d’avui m’ho he perdut. Si algú em pot corroborà l’afirmació li agrairia que se n’abstingués :P

De fet tota aquesta introducció només és per destacar una frase que m’ha arribat avui al correu electrònic.

“tenir mal de ventre pel cagar d’un altre”

És tant basta que m’ha agradat. El que vol dir és preocupar-se excessivament pels problemes dels altres. Està be, no?