Ahir vaig assistir a l’entrega del premis Enderrock amb un comentarista habitual d’aquest bloc (Rodolí). Hi va haver premis per tothom, vull que no en van faltar, tothom que havia de recollir un premi, el va rebre.

La cloenda va ser a càrrec del grup Gossos i quan tornava cap a casa vaig pensar com havia canviat aquest grup des dels seus inicis. Van començar essent només 4 guitarres acústiques que jugaven amb les seves veus i a més feien lletres xules que com a adolescent que eres (i eren), t’hi veies més o menys reflectit. Ara han evolucionat, segueixen fent bones lletres -a mi m’agraden-, s’han passat a les guitarres elèctriques i han incorporat la bateria. Al meu entendre han anat a contracorrent del que sol ser habitual i potser per aquest motiu va ser fàcil enganxar-m’hi en el seu dia.

Dic que han anat a contracorrent perquè pel que jo he anat veient, els grups d’adolescents els solen muntar els músics. O sigui, el noi que va l’institut estudia guitarra i la vol tocar davant d’un públic, però a no ser que sigui un Santana, tot sol, és difícil. Què passa doncs? Li calen més amics/instruments, el bateria, el baixista… i al final arriba el mal necessari que esdevindrà l’ànima del grup, el cantant.

Al meu entendre sigui de manera conscient o no, al principi, els grups donen molta importància als instruments. Estaria bé que si el grup té cantant se’l pogués sentir, entendre-li el que diu ja no depèn dels músics.

En canvi, els Gossos “sempre” han cantat clar i català. Van començar donant importància a les lletres, a les veus, i fent que tot sonés millor amb l’ajuda de les guitarres. Entenc que hagin evolucionat i que hagin canviat, de fet al meu entendre em sobta que els seus inicis no caiguessin en la temptació de fer molta fressa (hi ha gent que en diu soroll) amb els instruments.

Cal tenir present que aquest comentari el fa una persona (fins aquí no dic res de nou) a qui li agraden les lletres ben trobades per sobre de la música dels instruments. Però també entenc que no tothom busca o hi troba el mateix quan escolta una cançó. I perquè veieu que de música hi entenc, una dada. És provable que m’hàgiu pogut sentir en algun concert. Sí sí… a mi. Jo era aquell que quan va arribar la cançó de picar de mans, sempre picava tard. Alguns van pensar que volia fer “palmas” però la realitat és que no us podia seguir ;-)

Estava entre escriure una paranoia o una curiositat. Finalment em decanto per la curiositat perquè a la fi i al cap, no us ho puc fer això. Vosaltres no en teniu la culpa! ;-)

Una de les idees que em va venir a la ment quan vaig saber de l’existència del Bluetooth és d’afegir aquesta opció als reproductors mp3. I per què? Doncs perquè per bluetooth pots escoltar música. La idea que em va venir al cap va ser que seria prou interessant d’anar amb metro (per dir un espai reduït ple de MP3 portables) i poder veure, escoltar i baixar-se el que dugui la gent del voltant als seus mp3. No crec que un producte així interessi gaire a la indústria perquè entenc que encara fomentaria més la pirateria. Però jo que sóc de l’altre bàndol, o sigui, un paràsit que paga tot el que no troba a Internet, trobo que estaria prou bé. Mirat fredament també seria com això que pretenen algunes webs, on a partir d’una cançó o un grup, et recomanen altres grups que et poden agradar. Doncs mira, seria el mateix perquè si trobes algu que porta música que a tu també t’agrada possiblement descobreixis algun grup que també t’agrada i no coneixies.

Si la idea d’entrada em va semblar bona, però complicada. Avui me n’adono que ja he fet tard, amb això tampoc m’hi guanyaré la vida. Pel que es veu Samsung pràcticament ha tingut la mateixa idea. Sí! Val! D’accord! No és una idea brillant perquè només uneixes dues coses que ja existeixen, però de fet en Ferran Adrià també barreja productes ja existents i ben bé que els ha guanyat a cabassos!!

Confesso que no em sap greu que se m’hagin avançat els de Samsung, més que res perquè tinc moltes idees :D No, és broma, no em sap greu perquè els hi tinc una especial simaptia des del dia que vaig tenir la meva primera màquina de tallar cabells. Era d’aquesta marca i em venia amb les instruccions en català!

See you!

Recordeu quan em sembla que era en Pablo Motos, va ensenya davant de tota Espanya (m’agrada molt dir davant de tota Espanya perquè si hagués anat al Diario de Patrícia hauria estat per poder dir alguna cosa “delante de toa Espanya”). En fi, en Motos ens va fer adonar que la cançó de la Champions sembla que digui “el barçaaaa, el barçaaaa, el barçaaa guanyará la champiionssss”.

I el tiu ens diu que la cançó sembla que digui això i després resulta que a nosaltres també ens ho sembla.

Doncs m’ha passat alguna cosa semblant amb aquesta cançó. A mi em recorda Els Pets i només de començar sembla que digui “cartes d’agost són…”. La resta ja o la veig tant catalana.

[MEDIA=3]

Vosaltres també ho sentiu?