Era la tarda i tornava d’estudiar anglès. Caminava pel mig la vorera tot distret, o concentrat. Depèn de si considerem pensar en les nostres coses un estat de concentració o distracció. Però això ja és un altre tema. A la cantonada del xamfrà va girar una noia que passejava el gos. Me la vaig mirar, de fet, potser no me’n vaig adonar i més que mirar-la, me la vaig quedar mirant mentre s’apropava. Va ser llavors quan vaig decidir arraconar-me per compartir la vorera.
Ens vam seguir apropant, diria que ja li havia tret l’ull de sobre i just quan ens vam creuar sento que crida: Hola! (en castellà). Vaig haver de pensar ràpid: No saludis que això no et pot estar passant, aguanta que no t’ho ha dit a tu, quiet Gerard, quiet… calla i camina! I dos segons després sento que la noia crida: -Cola! no tires tanto!
Buff! El gos es deia Cola i jo em pensava que em saludaven!! No vaig poder evitar seguir caminant rient tot sol :D

I avui me n’ha passat una que m’ha fet recordar una de les meves actuacions més brillants que ara recordi. Primer explico la d’avui.

Vaig al cine i a la noia de la guixeta demano una entrada per la 2. I em diu: Para?
I la meva veueta interior em comença a dir: Joderrr!! M’estan perseguint! M’estan filmant amb càmara oculta i em volen veure fent el ridícul!
Veueta interior: Doncs carai, per veure la pel·lícula, per això vull l’entrada!
Veueta interior: Tranquil Gerard… aquesta noia no és tonta, no pot ser tonta… deu ser que no l’has entesa bé.
I em repeteix: Para?
Veureta interior: No li diguis Gerard, no li diguis que la vols per veure la pel·lícula! Que no és tonta!
-Una entrada para la 2, repeteixo. Mentres ho repetia en castellà he vist que la noia no m’havia entès la sala :D Sort que he tingut aguant!

I l’actuació brillant que us deia abans va ser el dia que vaig anar a fer la revisió mèdica quan tenia 14 anys per treure’m el carnet de moto, bé, de ciclomotor com diu la teoria.
Després de fer-me les típiques preguntes de si fumes, si beus…
Em pregunta, -què estudies?
Jo llavors era més jove i no vaig fer com avui. No vaig pensar que la noia fos tonta perquè llavors a una noia de 35 anys la veia gran. I clar, la gent gran sempre es mereix un respecte. Vaig pensar, fem-la contenta i treiem-li la curiositat a la noia.
-Doncs estudio el que em diuen…
-Com?
-Doncs, català, castellà, matemàtiques…
Per poc no suspenc l’examen mèdic! La tia es va pensar que la vacil·laba!
Ella volia saber si feia BUP o FP!! I jo què sabia! Si no coneixia ningú del meu entorn que fes FP, era una opció que no contemplava!

Ho volia matar aquí però m’acaba de venir una altra vivència que… Estava aturat en un semàfor i se m’acosta una mulata, però no com les de les pel·lícules, sinó com les d’aquí, d’aquelles que van amb samarretes apretades i que la operació biquini no se la fan elles sinó que li fan al bikini perquè hi han d’afegir més tela. Dons la dona em pregunta que on podia aconseguir “chocolate”. I jo que penso que la panxa és perquè està embarassada i la noia té un caprici. Li dic: -Creo que el super está abierto…
- No chico… de ése no.

Li vaig dir que del otro no lo sabía i sort que el semàfor es va posar verd i no vaig haver de posar-me vermell davant d’aquell tros de mulata.

I ara ja sé què estereu pensant, a en Gerard li costa d’entendre les coses.
Que pasa que el Gerard es tonto, no? El Gerard se ha metido de todo y se ha quedado tonto, a los tontos se les explican las cosas, y como que no se enteran de nada. Me puedes repetir la pregunta por favor… (by Luisma).