A vegades no hi són, altres no ens les veiem i quan les veiem, no voldríem que es veiessin. Apareixen després d’una bona dormida. Necessiten el seu temps i com tot a la vida, volen constància. Hi has de ser a sobre, i mai millor dit!
Són les arrugues que apareixen dibuixades al nostre cos, galtes, pits, cames i braços. Les han fet els llençols a base de ruplegar-se i apretar fort cap al nostre cos. O bé els llençols juguen a ser artistes o és una mena de revenja. Com que els pintors fan servir les seves cosines, les teles, per fer-hi dibuixos amb els pinzells, suposo que s’agafen la justícia per la seva banda i ara són elles les que ens utilitzen a nosaltres de teles. S’ha de reconèixer que de talent no en tenen gaire, amb prou feines fan els gargots d’un nen de 4 anys que només té un sol rotulador. Tot i així, una obra seva és garantia de qualitat. A tots els artistes amb renom els passa igual, un Miró (per posar un artista similar), pinti el que pinti, o millor dit, pintés el que hagués pintat avui en dia seria ben valorat, només pel simple fet de ser un Miró i haver-se guanyat un nom. Amb l’arruga matinera passa igual, la faci el llençol que la faci, tothom sap que l’arruga és bella.

A més a més, el seu encant radica en la poca persistència de les seves obres. L’arruga matinera ha de ser ben marcada i definida, quan es fa vella, perd i molt. Mai veureu una bona obra d’arrugues velles, només són (som) teles reciclables reciclades.

Tota obra de qualitat té imitacions i falsificacions, i això també els hi passa als llençols. El falsificador que fa més la competència als llençols, és el temps. És un artista amb més caràcter que ràpidament identifiques una obra seva. El temps només vol que es vegi clar que ell ha fet l’obra, sense importar l’originalitat d’aquesta. Les seves obres no tenen la frescor i l’espontaneitat de les arrugues matineres. És com un grafiter que firma tantes parets com pot amb la seva firma imborrable només per dir… he passat per aquí!