Després de les crítiques rebudes contra el referèndum sobre la Independència celebrat a Arenys de Munt. Surt publicada aquesta carta del lector a El Periódico.
¿Com se’ns pot dir que «quatre arreplegats» no poden decidir el futur d’un país? ¿I com es pensen que funciona el món?

El Periódico del 19/09/2009 (A. M. V.)

El procés de recuperació d’una llengua només és possible si hi ha encara una massa crítica de parlants important; la llengua que es vol recuperar ha de tenir prestigi social (malament quan tots els teus grans autors, de renom mundial, només escriuen en la llengua dominant); l’escola és important però insuficient; cal defugir d’una visió excessivament essencialista de la llengua; les llengües d’abast internacional –com l’anglès, però també el francès i l’espanyol– ho tenen tot el seu favor perquè tenen un mercat cultural omnipresent i només es poden combatre amb qualitat, amb modernitat i amb un suport institucional clar i sense escletxes… Una lliçó que cal que tinguem en compte ara que encara hi som a temps…

Extret del bloc sociolingüística de Pere Mayans

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142512

Tots paguem per sexe d’una manera o altre… Les prostitutes són sinceres amb el preu.
Sèrie “Lie to me”

Unes sabates més cares no et faran el viatge més agradable
Tret de la sèrie “Todos mis novios”

Si algú que diu la veritat destaca això no vol dir res a favor del tiu que està dient la veritat, diu molt en contra del seu entorn.

Risto Mejide

Frases de l’últim llibre que m’he llegit “Crònica de la independència” i que vaig poder subratllar amb “llapis”. I ressalto amb llapis, perquè sempre m’ha semblat una violació guixar els llibres amb bolígraf. Suposo que aquesta mania em ve perquè a l’EGB, tenia un company que guixava tots els llibres amb el boli. El tiu, era un crack, a la seva manera, és clar. Tot i així, va deixar d’estudiar molt abans que se li acabés la tinta al boli i mai el vaig tenir com un referent, de manera que potser vaig agafar aquesta mania gràcies a no voler assemblar-me en res a ell.

Tornant al llibre. El llibre explica els fets que van succeir durant i després d’obtenir la Independència de Catalunya. I ho fa realitzant entrevistes fictícies a la gent representativa del moment. Llegir la resta de l’entrada »

Sense celebrar res d’especial m’he fotut un got de vi negre calent que m’ha deixat segons com es miri, cao o a punt per anar a dormir. Però abans de fer-ho he mirat el vídeo resum dels comentaris d’en Risto Mejide als concursants d’OT.
M’ha fet una mica de yuyu. He vist un tiu d’una certa edat atacant a gent molt jove verbalment. Si el gran públic del programa és gent jove més propera a l’edat dels concursants que a l’edat d’en Risto, com entendrà la audiència aquests atacs? De manera conscient els hi fan gràcia, a mi em desperten admiració perquè és molt enginyós, però potser, no de manera conscient, aquesta gent jove anirà interioritzant i trobant com a normal la falta de respecte. Com tractaran a la gent adulta si la gent adulta els tracta a ells malament? Com demanar el respecte dels joves cap a la gent adulta quan la gent adulta no respecte als joves? Quan dic gent adulta només tinc en ment en Risto però no hem d’oblidar que en Risto surt a la televisió i aquesta és vista per molta gent. La televisió ensenya, que no vol dir que eduqui sinó tot el contrari, mal educa.

Llegir la resta de l’entrada »

Pell bruna, cabellera morena, bon tipet… Que sí! Que estava bona! Però, ai mare quan l’han atacat verbalment! Això s’ha produït al programa “Hombres y mujeres”. Quina vergonya, però ara ja està, ja he revelat les meves fonts encara que siguin… les que són.

A la noia aquesta que estava bona li han dit que era tonta! I li ha faltat temps per dir que no, que ella era muy lista! Sense embuts, -Soy muy lista y no tengo ni un pelo de tonta.
Llegir la resta de l’entrada »

Estic mirant la tele cansat, “pasapalabra” que no m’agrada però bé… no vull acumular més cansament canviant de canal. Però anem al gra, el que volia comentar és que acaben de presentar la Malena Alterio, l’actriu que feia d’amiga i nòvia d’en Fernando Tejero a la sèria “Aquí no hay quién viva”. Que l’aconseguiu identificar no és important.
Obro parèntesis perquè em vull la sang. Estic indignat perquè els fills de pu#$%@ de la Caixa m’han cobrat 17 cèntims per dir-me que la transferència de calers s’havia realitzat correctament. Els hi estalvio paper i encara em cobren i a més em cobren a traició!! No ho deien que per això et cobraven de fet m’hi he fixat perquè sabia que abans hi deia que et cobraven però he pensat que ja havien madurat i que per aquest servei no cobravem. Buuuuuuurroo!! Si ho deien no ho he sabut veure o sigui que estava amagat amb tota la puteria que els caracteritza. Quina ràbia!
Tanco el parèntesis i demano disculpes perquè has hagut d’aguantar la meva indignació. Llegir la resta de l’entrada »

El que és difícil no és desenvolupar idees noves, sinó treure’ns de sobre les velles

Extret del bloc “les llengües a debat”

Que gran!! La de vegades que el pòsit d’idees velles no ens deixa veure-hi més enllà o ens fa més limitats a l’hora de donar a llum noves idees.