Hi havia un anunci de la Play Station que no recordo massa bé però era un personatge que després de viure històries increïbles acabava l’anunci dient, jo sí que puc dir que he viscut!

Acabo de viure una experiència que tot i no ser de les que sortien a l’anunci, a mi m’ha deixat amb la boca oberta. Però abans d’exlicar-la, vull recordar quina va ser la primera història que vaig pensar, si en veig gaires d’aquestes jo sí que podré dir que he viscut.

(més…)

La cançó de Els Pets diu, un món dues classes de persones. En el meu cas ha estat un metro, dues classes de persones.
A la parada de Palau Reial com que jo anava al primer vagó l’he recorreguda tota fins que el tren no s’ha parat. Com que estava recolzat de cares a l’andana ha estat brutal. Des de que el tren ha entrat a la parada he començat a veure negres amb el seu farcell i no he parat fins que el tren s’ha aturat. Estaven asseguts al llarg de la paret. N’hi devia haver més de cinquanta! No sé si s’amagaven de la policia o han decidit que en comptes de fer venta ambulant, esperaran asseguts que hi vagin els compradors ambulants… Clar que ara que hi penso, que tampoc tenien els farcells oberts. Bé, sigui com sigui avui a aquella hora segur que ningú s’ha pogut comprar una bossa 8on (Vuitton) o una colònia Channel o un cinturó D&G. Eren tots a aquella andana. (més…)

Surto d’anglès content de tot el que havia après. Agafo al metro i cap a caseta, no puc més el cap que em peta. Què soparé!? Menú 1. Dieta mediterrània. Sardines, barbaretxos (escopinyes pels puristes) i tonyina. Tot de llauna! Això sí, tot pescat al Mediterrani. D’aquí lo de dieta mediterrània no!? Em sembla que descarto el menú u, avui no em ve de gust una mariscada… a veure què més podem… improvisar.
Menú 2. Passa’t pel súper, t’agafes una amanida, et compres quatre tomates xerri i una copa de none (és per no dir marques) i per avui ja ho tindries. Pensat i fet! Dins el super em sento guapo, no és que els altres siguin lletjos ni jo molt guapo. Bé sí, no, bé, no sé. Però avui, un dia més m’agrada com vesteixo :D (més…)

Un any més la Bisbal FM ha tornat a obrir les portes a tothom. Ja fa una bona colla d’anys que ve essent una tradició fer-li la visita de l’estiu.
Aquest any hem pogut comprovar una vegada més que s’ha conservat part de l’antiga plantilla de la FM que hi havia l’any passat. També hi ha cares noves perquè és necessari que hi entri aire fresc, però el nucli dur, el formen els membres fundadors. Són gent amb solera, i no ho dic perquè cada dia aguantin al peu del canó fins que surt el sol, ho dic perquè és gent a la qual s’escolta, i que dins la FM hi tenen molt a veure i a beure.

La plantilla és extensa i és impossible anar a saludar tota la parròquia el primer dia. Tot i així sempre hi fas descobriments i retrobes ex-companys que havies perdut de vista. Alguns fins i tot et pensaves que havien deixat el sector de les FM, però segurament el fet que ens trobem en època de crisi fa que la gent passi necessitats i s’ho hagi de treballar més. Amb alguna d’aquesta gent ja us coneixíeu d’altres jornades de portes obertes de la FM Bisbal i amb altres fins i tot manteníeu el contacte més enllà de la FM. Quan visites més d’una vegada la FM acabes coincidint amb gent que fa veure que no et coneix, i us esquiveu mútuament. De fet tu ja no saps perquè els esquives però per si de cas prefereixes no trobar-te’ls ni quan vas a fer pipi i així evites situacions incòmodes. El més curiós és quan et topes amb gent que fa anys i panys que no veies. Si abans ni et queien ni et deixaven de caure, ara sembla que el temps les ha fet millors persones.

(més…)

Era la tarda i tornava d’estudiar anglès. Caminava pel mig la vorera tot distret, o concentrat. Depèn de si considerem pensar en les nostres coses un estat de concentració o distracció. Però això ja és un altre tema. A la cantonada del xamfrà va girar una noia que passejava el gos. Me la vaig mirar, de fet, potser no me’n vaig adonar i més que mirar-la, me la vaig quedar mirant mentre s’apropava. Va ser llavors quan vaig decidir arraconar-me per compartir la vorera.
Ens vam seguir apropant, diria que ja li havia tret l’ull de sobre i just quan ens vam creuar sento que crida: Hola! (en castellà). Vaig haver de pensar ràpid: No saludis que això no et pot estar passant, aguanta que no t’ho ha dit a tu, quiet Gerard, quiet… calla i camina! I dos segons després sento que la noia crida: -Cola! no tires tanto!
Buff! El gos es deia Cola i jo em pensava que em saludaven!! No vaig poder evitar seguir caminant rient tot sol :D

I avui me n’ha passat una que m’ha fet recordar una de les meves actuacions més brillants que ara recordi. Primer explico la d’avui.

Vaig al cine i a la noia de la guixeta demano una entrada per la 2. I em diu: Para?
I la meva veueta interior em comença a dir: Joderrr!! M’estan perseguint! M’estan filmant amb càmara oculta i em volen veure fent el ridícul!
Veueta interior: Doncs carai, per veure la pel·lícula, per això vull l’entrada!
Veueta interior: Tranquil Gerard… aquesta noia no és tonta, no pot ser tonta… deu ser que no l’has entesa bé.
I em repeteix: Para?
Veureta interior: No li diguis Gerard, no li diguis que la vols per veure la pel·lícula! Que no és tonta!
-Una entrada para la 2, repeteixo. Mentres ho repetia en castellà he vist que la noia no m’havia entès la sala :D Sort que he tingut aguant!

I l’actuació brillant que us deia abans va ser el dia que vaig anar a fer la revisió mèdica quan tenia 14 anys per treure’m el carnet de moto, bé, de ciclomotor com diu la teoria.
Després de fer-me les típiques preguntes de si fumes, si beus…
Em pregunta, -què estudies?
Jo llavors era més jove i no vaig fer com avui. No vaig pensar que la noia fos tonta perquè llavors a una noia de 35 anys la veia gran. I clar, la gent gran sempre es mereix un respecte. Vaig pensar, fem-la contenta i treiem-li la curiositat a la noia.
-Doncs estudio el que em diuen…
-Com?
-Doncs, català, castellà, matemàtiques…
Per poc no suspenc l’examen mèdic! La tia es va pensar que la vacil·laba!
Ella volia saber si feia BUP o FP!! I jo què sabia! Si no coneixia ningú del meu entorn que fes FP, era una opció que no contemplava!

Ho volia matar aquí però m’acaba de venir una altra vivència que… Estava aturat en un semàfor i se m’acosta una mulata, però no com les de les pel·lícules, sinó com les d’aquí, d’aquelles que van amb samarretes apretades i que la operació biquini no se la fan elles sinó que li fan al bikini perquè hi han d’afegir més tela. Dons la dona em pregunta que on podia aconseguir “chocolate”. I jo que penso que la panxa és perquè està embarassada i la noia té un caprici. Li dic: -Creo que el super está abierto…
- No chico… de ése no.

Li vaig dir que del otro no lo sabía i sort que el semàfor es va posar verd i no vaig haver de posar-me vermell davant d’aquell tros de mulata.

I ara ja sé què estereu pensant, a en Gerard li costa d’entendre les coses.
Que pasa que el Gerard es tonto, no? El Gerard se ha metido de todo y se ha quedado tonto, a los tontos se les explican las cosas, y como que no se enteran de nada. Me puedes repetir la pregunta por favor… (by Luisma).

Tot feliç travesso el carrer amb els auriculars posats i escrivint un missatge de mòbil quan just abans d’arribar a l’altre costat de la vorera m’assalta una dona gran ben arreglada, maquillada i tot cofoia i em diu: Ay! Me podrías mirar eso!? Mentres es posa la mà a… al bolso. Ja m’he tret els auriculars i en aquest moment em passen dues coses pel cap. Una, acabem de travessar el carrer senyora que ens atropellaran! I dues, ai! que aquesta vella encara serà una hàbil carterista! La pinta no l’hi feia… però la pinta diu tant poc d’una persona… per exemple, jo mateix, la meva pinta… jo no en tinc de pinta!! :P

Res, que finalment la dona es treu el mòbil del bolso i em diu que quan la truquen no li sona el mòbil i la botiga de telefonia està tancada “y su nieto no está”. -Si estubiera mi nieto me hace tiki-tiki con los botones i me lo arregla, pero no está :( Y cómo vosotros los jóvenes sabeis mas de esas cosas…

Doncs ja em tens a mi fent-li el tiki-tiki, el briki dance i el robocó a la dona gran per arreglar-li el mòbil. Tenia el mòbil en silenci i li he tret. I quan li he dit que ja estava arreglat s’ha posat més contenta!! Que m’ha dit dame dos besos!! Qualsevol s’hi nega quan ja et tenen agafat pel clatell i els llavis tocant a la galta de la dona :D

En fi, un plaer ajudar la velleta que tenia el net fora. Això sí!, el proper dia, si pot ser, si algú m’ha de robar petons que sigui la neta ;-)