Hi havia un anunci de la Play Station que no recordo massa bé però era un personatge que després de viure històries increïbles acabava l’anunci dient, jo sí que puc dir que he viscut!

Acabo de viure una experiència que tot i no ser de les que sortien a l’anunci, a mi m’ha deixat amb la boca oberta. Però abans d’exlicar-la, vull recordar quina va ser la primera història que vaig pensar, si en veig gaires d’aquestes jo sí que podré dir que he viscut.

(més…)

Frases de l’últim llibre que m’he llegit “Crònica de la independència” i que vaig poder subratllar amb “llapis”. I ressalto amb llapis, perquè sempre m’ha semblat una violació guixar els llibres amb bolígraf. Suposo que aquesta mania em ve perquè a l’EGB, tenia un company que guixava tots els llibres amb el boli. El tiu, era un crack, a la seva manera, és clar. Tot i així, va deixar d’estudiar molt abans que se li acabés la tinta al boli i mai el vaig tenir com un referent, de manera que potser vaig agafar aquesta mania gràcies a no voler assemblar-me en res a ell.

Tornant al llibre. El llibre explica els fets que van succeir durant i després d’obtenir la Independència de Catalunya. I ho fa realitzant entrevistes fictícies a la gent representativa del moment. (més…)

Sense celebrar res d’especial m’he fotut un got de vi negre calent que m’ha deixat segons com es miri, cao o a punt per anar a dormir. Però abans de fer-ho he mirat el vídeo resum dels comentaris d’en Risto Mejide als concursants d’OT.
M’ha fet una mica de yuyu. He vist un tiu d’una certa edat atacant a gent molt jove verbalment. Si el gran públic del programa és gent jove més propera a l’edat dels concursants que a l’edat d’en Risto, com entendrà la audiència aquests atacs? De manera conscient els hi fan gràcia, a mi em desperten admiració perquè és molt enginyós, però potser, no de manera conscient, aquesta gent jove anirà interioritzant i trobant com a normal la falta de respecte. Com tractaran a la gent adulta si la gent adulta els tracta a ells malament? Com demanar el respecte dels joves cap a la gent adulta quan la gent adulta no respecte als joves? Quan dic gent adulta només tinc en ment en Risto però no hem d’oblidar que en Risto surt a la televisió i aquesta és vista per molta gent. La televisió ensenya, que no vol dir que eduqui sinó tot el contrari, mal educa.

(més…)

Pell bruna, cabellera morena, bon tipet… Que sí! Que estava bona! Però, ai mare quan l’han atacat verbalment! Això s’ha produït al programa “Hombres y mujeres”. Quina vergonya, però ara ja està, ja he revelat les meves fonts encara que siguin… les que són.

A la noia aquesta que estava bona li han dit que era tonta! I li ha faltat temps per dir que no, que ella era muy lista! Sense embuts, -Soy muy lista y no tengo ni un pelo de tonta.
(més…)

Estic mirant la tele cansat, “pasapalabra” que no m’agrada però bé… no vull acumular més cansament canviant de canal. Però anem al gra, el que volia comentar és que acaben de presentar la Malena Alterio, l’actriu que feia d’amiga i nòvia d’en Fernando Tejero a la sèria “Aquí no hay quién viva”. Que l’aconseguiu identificar no és important.
Obro parèntesis perquè em vull la sang. Estic indignat perquè els fills de pu#$%@ de la Caixa m’han cobrat 17 cèntims per dir-me que la transferència de calers s’havia realitzat correctament. Els hi estalvio paper i encara em cobren i a més em cobren a traició!! No ho deien que per això et cobraven de fet m’hi he fixat perquè sabia que abans hi deia que et cobraven però he pensat que ja havien madurat i que per aquest servei no cobravem. Buuuuuuurroo!! Si ho deien no ho he sabut veure o sigui que estava amagat amb tota la puteria que els caracteritza. Quina ràbia!
Tanco el parèntesis i demano disculpes perquè has hagut d’aguantar la meva indignació. (més…)

Entre les moltes pors que puc tenir, una de les que m’està inquietant aquests darrers dies és, si realment sóc lliure pensant el que penso. Em fa por que les coses que suposadament tinc clares, i dono per enteses, en realitat no les hagi entès sinó que me les hagin fet entendre així. Qui? L’educació que he rebut, la tradició, l’entorn, la religió, els mitjans de comunicació, el fet que sempre hagi estat així. És evident que tots aquests inputs que he rebut m’han ajudat a crear la meva manera de pensar. Però realment, m’han “ajudat”, o he estat vilment modelat per tercers, creient que en realitat era jo qui escollia el que aprenia? Si era jo el que decidia, segur que el sedàs de la raó, que he anat refinant amb els anys, no va ser pertorbat de manera que m’anés autoconstruint tal i com volien per tal que fos un adaptat al sistema? M’he convertit en un xai?
(més…)

La cançó de Els Pets diu, un món dues classes de persones. En el meu cas ha estat un metro, dues classes de persones.
A la parada de Palau Reial com que jo anava al primer vagó l’he recorreguda tota fins que el tren no s’ha parat. Com que estava recolzat de cares a l’andana ha estat brutal. Des de que el tren ha entrat a la parada he començat a veure negres amb el seu farcell i no he parat fins que el tren s’ha aturat. Estaven asseguts al llarg de la paret. N’hi devia haver més de cinquanta! No sé si s’amagaven de la policia o han decidit que en comptes de fer venta ambulant, esperaran asseguts que hi vagin els compradors ambulants… Clar que ara que hi penso, que tampoc tenien els farcells oberts. Bé, sigui com sigui avui a aquella hora segur que ningú s’ha pogut comprar una bossa 8on (Vuitton) o una colònia Channel o un cinturó D&G. Eren tots a aquella andana. (més…)

La vida és com una caixa de bombons, mai saps de quin sabor serà el següent bombó que desembolicaràs. Li va dir la mare de’n Forest Gump al seu fill. No sé si és la millor explicació del que és la vida, però segur que la pots trobar d’allò més encertada quan passes per una època que és un no parar de canvis i sorpreses.

A finals de l’any passat vaig treure la meva versió de què era la vida. La vida és un túnel on et vas ficant sense adonar-te’n. I el més fotut és que el túnel es va estrenyent tant lentament que no te n’adones i quan veus que vas pel mal camí, les parets ja no et deixen fer mitja volta.

(més…)

Gomorra, el llibre que ha canviat la vida de Saviano, el seu autor, a canvi de què? La reflexió me l’he fet arran de llegir aquest article.

Suposo que quan va tenir escrit el llibre (no l’he llegit i tampoc he vist la peli) s’ho devia pensar molt abans de donar-lo a l’editorial, suposo. Un, no és tonto i havia de saber perfectament que aquell llibre li portaria problemes. Suposo que també imaginava que li podria portar diners aquell llibre, però uns diners que ha guanyat a un preu molt car. Que jo sàpiga viu a Barcelona perquè va haver de marxar de Nàpols per viure, però no per viure millor, senzillament per viure. Va acompanyat de seguretat i llegeixo que “sort” en té del rebombori social que ha tingut el llibre i dels actes públics als que participa, que fan que al estar a l’ull de mira de la premsa, la màfia no el peli. (més…)