Amb el peu esquerre no m’hi puc aixecar per més que vulgui. Hi tinc la paret. És clar que m’hi havia aixecat durant molts anys i tampoc em feia patir gaire. Avui forçosament m’he aixecat amb el peu dret.
El metro em queda just a l’altre extrem de la illeta de cases on visc, per tant m’és igual fer la volta per dalt que per baix. Provo de canviar de tant en tant, per allò que diuen de trencar la rutina, però tampoc tinc masses opcions. La diferència principal és que per un costat primer em trobo el pendent fins la cantonada i llavors quan giro ja és planer. I per l’altre costat al revés, primer és planer i llavors ve el pendent. Normalment acabo agafant aquesta opció, suposo que començar el dia amb pujada al meu subconscient no li agrada massa. En canvi si vull anar a treure calers sempre agafo el primer camí perquè creuant la carretera hi tinc dos caixes i segons com estigui el semàfor creuo a una o a l’altre. Sempre provant de robar temps i llavors el perds amb tonteries…
M’he despistat i he passat pel costat que no tocava amb la qual cosa ja només tenia una caixa aprop i ha coincidit que el semàfor estava vermell. Com que ja tenia el bitllet i 50 cèntims a la cartera he pensat que ja trauria calers més endavant perquè quan surto del metro a poques passes hi tinc una altra caixa, com no.
Hi he entrat amb la ceba d’utilitzar el caixer del mig, n’hi ha tres i és l’únic que et torna bitllets de 10€. Poso la targeta, miro la pantalla i dic, mira! ara hi surt un mapa dels caixers més propers! Mira! Ara la pantalla no canvia. Mira! Ara la targeta no surt. Mira! Ara estant omplint de bitllets la màquina. Mira (la pantalla)! Fora de servei!
Vinga a fer el panolis al caixer. Primer amb la màquina i ara amb la persona. -Perdona que he fotut la targeta i després he vist que estava fora de servei… -No et preocupis ara t’ho miro. El noi torna a anar darrera al caixer i quan surt m’ha portat una targeta com una cordió, literal. Ja me n’estan fent una de nova. A veure què em costarà el nou instrument! I el dia acaba de començar! :D

Amb el peu esquerre no m’hi puc aixecar per més que vulgui. Hi tinc la paret. És clar que m’hi havia aixecat durant molts anys i tampoc em feia patir gaire. Avui forçosament m’he aixecat amb el peu dret.El metro em queda just a l’altre extrem de la illeta de cases on visc, per tant m’és igual fer la volta per dalt que per baix. Provo de canviar de tant en tant, per allò que diuen de trencar la rutina, però tampoc tinc masses opcions. La diferència principal és que per un costat primer em trobo el pendent fins la cantonada i llavors quan giro ja és planer. I per l’altre costat al revés, primer és planer i llavors ve el pendent. Normalment acabo agafant aquesta opció, suposo que començar el dia amb pujada al meu subconscient no li agrada massa. En canvi si vull anar a treure calers sempre agafo el primer camí perquè creuant la carretera hi tinc dos caixes i segons com estigui el semàfor creuo a una o a l’altre. Sempre provant de robar temps i llavors el perds amb tonteries…M’he despistat i he passat pel costat que no tocava amb la qual cosa ja només tenia una caixa aprop i ha coincidit que el semàfor estava vermell. Com que ja tenia el bitllet i 50 cèntims a la cartera he pensat que ja trauria calers més endavant perquè quan surto del metro a poques passes hi tinc una altra caixa, com no.Hi he entrat amb la ceba d’utilitzar el caixer del mig, n’hi ha tres i és l’únic que et torna bitllets de 10€. Poso la targeta, miro la pantalla i dic, mira! ara hi surt un mapa dels caixers més propers! Mira! Ara la pantalla no canvia. Mira! Ara la targeta no surt. Mira! Ara estant omplint de bitllets la màquina. Mira (la pantalla)! Fora de servei!Vinga a fer el panolis al caixer. Primer amb la màquina i ara amb la persona. -Perdona que he fotut la targeta i després he vist que estava fora de servei… -No et preocupis ara t’ho miro. El noi torna a anar darrera al caixer i quan surt m’ha portat una targeta com una cordió, literal. Ja me n’estan fent una de nova. A veure què em costarà el nou instrument! I el dia acaba de començar! :D

No related posts.