Com a bon català que sóc o com a mínim això em considero, trobo que un tema que havia de tractar era el “cagar”. Sí sí tots aquests temes ens fan molta gràcia a Catalunya. Encara recordo la Mercedes Milà a l’entrevista de l’Alber Om (crec) explicant que qui no ha cagat al mar no sap el que es perd! Ho sento però això a dia d’avui m’ho he perdut. Si algú em pot corroborà l’afirmació li agrairia que se n’abstingués :P

De fet tota aquesta introducció només és per destacar una frase que m’ha arribat avui al correu electrònic.

“tenir mal de ventre pel cagar d’un altre”

És tant basta que m’ha agradat. El que vol dir és preocupar-se excessivament pels problemes dels altres. Està be, no?